La silvestre

La padrina va estar malalta gairebé un any. Van ser uns mesos llargs, interminables. Un temps en el que la seva ment anava i venia. De vegades era coherent, ens reconeixia i recordava qui era ella. En altres moments es tornava una nena petita que cridava la seva mare. Era una situació estranya, veure la que havia estat una gran força materna, tornant de nou a la menudesa de la infància. De nou era fràgil, tornava a un món que ja li semblava perdut. S'associava  la seva demència però jo ho veia com un retorn al que era, com un reconeixement de totes les seves febleses, als sentiments que mai havia gosat expressar. Demanava per una mare que havia  perdut als pocs anys de néixer i segurament li vagarejaven records, l'escalfor d'una falda, d'uns batecs que l'asserenaven. Era qui la treia dels mals sons, dels nocturns i d'aquells que anava vivint al llarg del dia. La claror del sol no els apaivagava, sinó que els obligava a viure de cos i de ment. La mare era l'a...

Menesters és una paraula que deia molt sovint el meu padrí matern, el Miquel. El recordo com un home tranquil, poc parlador i de no entrar en conflicte si no calia. Tal com era la meva padrina, una dona de "rompe y rasga", pot ser es tractava més que res d'una estratègia de supervivència pacífica. Va morir quan jo tenia nou anys i amb ell va marxar la comprensió i acceptació incondicional de la meva manera de ser: despentinada, inquieta, xerraire i preguntona.  Va nèixer en una casa de pagesos i ell o va ser tota la vida. El seu pare era una home de fer la seva, pel que expliquen, podem dir que era "actiu". La mare era una dona pausada i molt de missa, al contrari d'ell. El matrimoni va tenir quatre fills : dos nois i dues noies. Per influència de la mare van estar ben relacionats amb el clergat i gràcies  això es nois de la casa havien aprés a llegir i escriure a l'escola dels capellans. Una de les germanes es va fer monja i li van preparar una aixovar ...

Segons el diccionari,silvestre és alló que creix al camp o la selva de manera natural, quelcom no domesticat.  Reconec que ara mateix la única cosa que tinc de silvestre és el meu pentinat , però de tant en tant m'agafa el rampell i sóc aire en moviment buscant racons en el pensament sense cultivar. En la meva vida busco l'organització i l'ordre sense sort, tard o d'hora tot sembla agafar vida pròpia  i es desordena d'acord amb  normes lliures i indesxifrables.