La silvestre

  Deien pel poble que hi havia una casa al final del poble, ja enderrocada, que té una història curiosa. No pas de quan l'habitaven, sinó de quan ja restava silenciosa, buida i decrèpita. La casa és dalt de tot del carrer. Hi ha un home que ve sovint i es planta al davant, se la mira una estona i marxa. Saluda a qui es troba i quan li pregunten pel seu interès per la casa, somriu, mai contesta. La porta de fusta gruixuda, desgastada pel sol, el fred i la pluja, resisteix amb tossuderia, tancada. El pany necessita una clau grossa, de les de ferro, per ser girat. Una clau desapareguda, ningú sap com trobar-la. Uns estiuejants tenien la intenció de comprar-la i es creu que no es va poder localitzar el propietari perquè allí segueix, com esperant que l'home aparegui i la miri. Sembla que ell esperi, atent, per albirar qualsevol moviment, qualsevol involució. Va presenciant com es van obrint escletxes a les parets, com les teules del voladís van perdent solidesa i amenacen de c...