La silvestre

  La Julieta era una dona curiosa, molt curiosa. No era només per la seva vestimenta, també per la seva manera de ser i d'actuar. Li agradava la roba de colors vius: rosa, groc, verd...Combinava camises i pantalons bigarrats i estampats sense cap mena de criteri aparent. El resultat era una composició en el que no encaixava res però resultava curiosament harmoniosa. Tot l'any es vestia amb unes sabates obertes per darrere, una mena d'esclops amb els talons desgastats  per la banda de fóra del peu, tal i com era la seva petjada. A l'hivern duia uns mitjons gruixuts que com la resta de la roba semblaven pensats per donar més desordre al conjunt. Tenia els  cabells blancs, havien anat emblanquint al seu aire, ara en un costat, ara en un altre. Sempre els portava nets i pentinats amb un desordre bell.  El seu rostre era jove, sempre ho havia estat. Els anys passaven i li anaven donant una maduresa que no la feien envellir , al contrari, semblava que sotmetia a un tractament