La silvestre

Van trobar la Rossita estesa de bocaterrosa al costat del camí que duia a la  bassa. La va veure un pagès, el Joan, que anava a segar de bon matí per aprofitar la fresca. Pensava que havia caigut i va parar per auxiliar-la. No li va semblar estrany veure-la allí,  la gent del poble sortien passejar  ben d'hora quan feia  aquesta calor tant  intensa. En acostar-se, de seguida  va saber de qui es tractava  perquè  ella  sempre duia una bata de quadres grisa i verda que anava arrossegant de dècada en dècada. Moltes padrines escullen un uniforme que no canvien en el decurs dels anys i que sembla resistir el pas del temps amb dignitat. Algunes teories de carrer de persones no incloses al club de les bates, s'inclinen per pensar que en van comprar moltes d'iguals i les van alternant o que la modista local deu tenir peces de roba reservades per cada usuària i així li  fer la mateixa bata indefinidament. És una de les moltes incògnites locals.  El Joan  la va cridar pel seu nom i e