Salta al contingut principal

Segona pell

 


Ara ho sé. Se li ha enganxat al cos, com una segona pell, una muda indestriable.

No ha estat fortuït, inesperat, sinó una construcció lenta, silent, pausada...que ha anat cobrint els racons de la ment. El cos sap, d'aquesta bandejada i està cansat, de fer de casa, d'executar una recerca sense sentit, sense ruta. A cops i estrebades, amb accions que en cada moment semblaven coherents, les millors.

Ara ho sé, fugides i fugides endavant, com en una cursa d'obstacles en la que ha anat esquivant les tanques, per no troba-les, per no enfrontar-les. No han estat pas actes conscients, poc sabia de la seva estampida desesperada, creient, creient-se que no hi havia cap altre pas. Buscant, no estar sola, buscar tenir sentit per alguna cosa, per algú.

Ara ho sé, ha venut l'ànima, el treball, la vida i la casa, en aquesta recerca en la que no ha trobat res, no ha trobat ningú. 

Els altres hi eren , no pas amb ella.




Entrades populars d'aquest blog

Silvestre

Segons el diccionari,silvestre és alló que creix al camp o la selva de manera natural, quelcom no domesticat.  Reconec que ara mateix la única cosa que tinc de silvestre és el meu pentinat , però de tant en tant m'agafa el rampell i sóc aire en moviment buscant racons en el pensament sense cultivar. En la meva vida busco l'organització i l'ordre sense sort, tard o d'hora tot sembla agafar vida pròpia  i es desordena d'acord amb  normes lliures i indesxifrables. 
Read more »

Aquella tarda...

  Després de picar a la porta, em semblava sentir les teves passes lentes i mesurades adreçant-se cap a l'espiell. Em movia enrere per poder abastar la façana de la casa i observar el moviment de les cortines. Sé que m'hauries pogut veure des de darrere de les persianes de corda que permeten observar resguardat de les mirades. De tota manera em vaig quedar allí, al davant,  pendent de qualsevol canvi que m'indiquès la teva presència. He anat dient a amics i coneguts que sé que t'ho faran arribar, com n'estic de penedida. No era intencionat, em va sortir així. Ho recordo bé, de seguida em vaig adonar del canvi en el teu rostre, els ulls se t'apagaren i la rialla que havies lluit fins llavors, s'esborrà. De sobte tot era pesant i fosc, l'aire es carregà de rancúnia, no em miraves, no em parlaves i procuraves no caminar al meu costat. Jo m'anava fent petita, a cada pas, un centímetre menys. L''estómac era un nus que em pressionava tot el cos i...
Read more »

Roïndat

La roïndat voleia per damunt de les cases i els carrers, afanyosa per trobar una llar on cobejar-se. No pot  viure sense un cos que haurà de ser el mitjà per manifestar-se. A les nits quan la gent s'empara sota el seu sostre, els observa per les escletxes de les parets, per les petites obertures de persianes i finestres. Sense la llum de dia, refugiats de les mirades alienes, es mostren com són, cauen cuirasses i deixen entreveure les seves misèries. Recullen tot el que durant el dia han viscut i li donen una identitat, alguns ho enrosquen  tant endins que els posseeix.  Una bona captura ha de ser curosament escollida, només pot fer niu en carcasses i ments prou adobades per acollir-la. Atalaia pensaments i només on hi ha hagut patiment i injúries s'atura per voleiar la persona que els custòdia. Cal veure que en fa, com es posen dins totes les afrontes i injustícies, com de malmesos estan aquell cos i aquella ànima i com transiten tot plegat. Cal un estat de rancúnia, sol...
Read more »