La roïndat voleia per damunt de les cases i els carrers, afanyosa per trobar una llar on cobejar-se. No pot viure sense un cos que haurà de ser el mitjà per manifestar-se. A les nits quan la gent s'empara sota el seu sostre, els observa per les escletxes de les parets, per les petites obertures de persianes i finestres. Sense la llum de dia, refugiats de les mirades alienes, es mostren com són, cauen cuirasses i deixen entreveure les seves misèries. Recullen tot el que durant el dia han viscut i li donen una identitat, alguns ho enrosquen tant endins que els posseeix.
Una bona captura ha de ser curosament escollida, només pot fer niu en carcasses i ments prou adobades per acollir-la. Atalaia pensaments i només on hi ha hagut patiment i injúries s'atura per voleiar la persona que els custòdia. Cal veure que en fa, com es posen dins totes les afrontes i injustícies, com de malmesos estan aquell cos i aquella ànima i com transiten tot plegat.
Cal un estat de rancúnia, solitud i indefensió, així com la necessitat de fer-se fort i recargolat per poder afrontar amb ràbia el que li queda de vida per davant. Aquells que volen sobresortir per damunt de la resta convençuts de que són mereixedors dels millors llocs, reietons expiant les humiliacions, els desgravis i el dolor, són bons candidats. Només cal observar, planar al seu costat i anar filtrant-se per la pell, com les gotes de la boira. A poc a poc sense adonar-se'n aquell ja és seu, disposat, disposada, a ser el braç executor, convençut de que la roïndat és un dret, un estat natural i just.