La silvestre

Menesters és una paraula que deia molt sovint el meu padrí matern, el Miquel. El recordo com un home tranquil, poc parlador i de no entrar en conflicte si no calia. Tal com era la meva padrina, una dona de "rompe y rasga", pot ser es tractava més que res d'una estratègia de supervivència pacífica. Va morir quan jo tenia nou anys i amb ell va marxar la comprensió i acceptació incondicional de la meva manera de ser: despentinada, inquieta, xerraire i preguntona.  Va nèixer en una casa de pagesos i ell o va ser tota la vida. El seu pare era una home de fer la seva, pel que expliquen, podem dir que era "actiu". La mare era una dona pausada i molt de missa, al contrari d'ell. El matrimoni va tenir quatre fills : dos nois i dues noies. Per influència de la mare van estar ben relacionats amb el clergat i gràcies  això es nois de la casa havien aprés a llegir i escriure a l'escola dels capellans. Una de les germanes es va fer monja i li van preparar una aixovar ...

Segons el diccionari,silvestre és alló que creix al camp o la selva de manera natural, quelcom no domesticat.  Reconec que ara mateix la única cosa que tinc de silvestre és el meu pentinat , però de tant en tant m'agafa el rampell i sóc aire en moviment buscant racons en el pensament sense cultivar. En la meva vida busco l'organització i l'ordre sense sort, tard o d'hora tot sembla agafar vida pròpia  i es desordena d'acord amb  normes lliures i indesxifrables.