Regirava un plec de papers antics amb escriptures, testaments i poders de la família materna. Avis i rebesavis es deixaven les terres, en compraven o esdevenien representats legals de parents de l'Argentina. Eren un munt de plecs esgrogeïts escrits a màquina o a ma amb una cal.ligrafia repolida. S'imaginava l'escrivent copiant muntanyes de documents, atapaïnt la lletra, assegut en un escriptori sota la llum d'un "flexo". En el seu relat imaginari també hi apareixia una oficina del notari plena de mobles foscos i robustos, de bona fusta, com les que havia vist de petita. El seu rebesavi hi estava assegut, abillat amb una boina i la camisa per dins els pantalons, guardant el feix de bitllets a la faixa.
Entre tots aquests tresors va sortir una fotografia en blanc i negre que havia estat presa molts anys després de tots aquests documents, però força abans d'ara. Al principi la va apartar sense gairebé mirar-se-la, però ara, ja quieta i havent examinats tots els papers, la veu damunt de tot el plec i pensa que que les fotografies de vell apareixen per algun motiu. No sabria dir si són missatges de l'univers, dels avantpassats o senzillament una casualitat que la lliga amb el seu passat.
Hi apareixen la mare, el pare i el germà gran davant d'un pastís d'aniversari del nen. Ella encara no havia nascut. El pare el sosté en braços per a que bufi l'espelma i la mare l'ajuda amb el gest. I llavors, asseguda al terra com estava, es va adonar de que no havia vist mai cap fotografia seva amb pastís que portés de primer any i per descomptat, cap amb els dos pares. Va repassar mentalment el recull d'imatges que van trobar en una capsa a casa dels avis i en cap apareix amb tots dos, com tampoc apareix en braços de ningú.
Se'n va anar a la fredor d'una infància on li van dir que havia arribat per accident, en un mal moment de la parella, de fet, l'inici d'un mal moment permanent. Les coses no van anar gens bé per als grans i els petits en van recollir les runes, immersos en un enderroc en el que les convencions de l'época feien que tot plegat esdevingués un drama desmesurat i l'inici d'un temps en el que foren identificats per sempre més amb aquells fets. El pare va fugir de casa i del país i la mare es va quedar sola amb tots dos fills. Un pare absent i una mare desbordada per la vida i les llengües malintencionades.
Les fotografies poden ser l'inici o el final d'un relat de vida i una clau per reobrir un passat que no sempre és amable. Ens poden portar als abismes on es van perdre totes aquelles abraçades que no ens van fer i ens adonem que són tant profunds, que mai més les podrem albirar.