La silvestre

Pujo les escales cap al segon pis de la casa. No estan renovades com les que van del carrer a la planta principal, són irregulars, de totxana basta amb una revora de fusta. S'ha fos la bombeta que hi ha al costat del Sant Antoni, allí, aguantant el nen en braços des de no se pas quant. El van posar en una una mena de capelleta enfonsada en la paret gruixuda de pedra, una mena de forat sense sortida. He de fer-me llum amb el mòbil fins que la claror d'una finestra entreoberta em rep. Vaig obrint els porticons de l'habitació del davant i apujant les persianes de corda del balcó. La claror que entra fa aparèixer el llit parat de capçals i peus de fusta tornejada i cobert amb una vànova florida dels anys setanta, tot plegat, anacrònic. En un costat, el gran armari envernissat en color fosc que devien muntar allí mateix, sinó, no m'explico pas com li devien portar. La meitat de baix es una calaixera i la part té dues portes tancant l'espai per penjar roba. Calen unes e...