Va marxar de casa quan la Laia tenia set anys. Ella no s'adonà de que aquesta era una absència definitiva fins que la gent del poble li va començar a dir que el seu pare havia fugit per no anar a presó. La família, que no veia la necessitat d'explicar-li, senzillament li va confirmar. Aquesta semblava una més de les desaparicions temporals d'ell, que no hi era gairebé mai. Quan parava per casa, l'ambient era tens, sovint se sentien discussions i crits que s'acabaven amb un cop de porta i uns passos ràpids d'ell escales avall. Abans d'això, doncs, el pare ja s'escapolia, encara que a intervals. En aquell moment, va desaparèixer del tot una part important de la seva identitat (la meitat?). La Laia no va saber mai qui era aquesta persona. Al cap de força anys es va adonar de que tampoc havia sabut mai qui era la seva mare fins que va morir i en va poder fer un retrat complet i una mica lúcid. Es tallà totalment la relació amb la família paterna i tot el...
Relats i altres oratges de la Núria Mallol